dissabte, de setembre 09, 2006

Si açò és la vida dels adults...

Avui mentre passejava per València he llegit el text de la samarreta que duia un jove. Deia alguna cosa semblant a "Si açò és la vida seriosa... preferim seguir fent l'indi" Doncs això. Era el que volia expressar en l'article anterior, "Deixeu que els xiquets...".
A més, He llegit que Cibeles prohibeix (és el verb que he vist) a les models primes treballar. En fi, segur que hi havia altres maneres de defendre una alimentació saludable que eixa prohibició. De tota manera jo sempre he pensat que no són Cibeles ni Milà els responsables que anorèxia i bulímia siguen problemes tan propers. Més aviat són símptoma, no causa. Pense que els cànons de bellesa no els fixen ells, sinó que s'hi ajusten. Una altra cosa són determinades manifestacions dels que en fan els vestits, sobre el pes (he sentit que un d'ells va dir: "jo no fabrique els meus vestits per a grossos) o sobre la raça (em sembla tan impresentable que no vull ni comentar-ho), que no s'haurien de permetre.
En una altra ocasió, en que no tinga la pressió d'escriure que tinc ara, per no tindre el mateix article tant de temps, parlaré del que em semblen aquestes suposades campanyes de publicitat amb missatge. Per ara, ja hi ha prou.

1 comentari:

Mora-Fandos ha dit...

Estic d'acord, però pense que alguna causa tenen les passareles en la anorèxia, encara que efectivament, també són símptoma. La cosa es complexa, és tot un estil de cultura qué s'encisa de virtualitats, en lo bo que está un pernil a temps real!