Més debats estèrils, més rodes de molí

Fa dies defenia jo des d'aquesta pàgina que determinats debats el que pretenien era donar per bo determinades idees, sense sotmetre-les a un dubte raonable, no necessàriament metodològic, que queda descartat. Vaja, per dir-ho clarament, si les persones debaten si els aliens s'assemblen a les persones o no, ja donen per bona la versió que existeixen. I de camí compren les samarretes que els anuncien.
Bé, estava pensant en dos exemples. D'una banda les sèries de moda. Un cas és el Doctor House. S'ha imposat la posició que estàs a favor o estàs en contra dels mètodes d'aquest personatge, però estar, estàs. S'ha generat un debat sobre si és políticament correcte o incorrecte el fet que el protagonista d'una sèrie faça bromes de tipus racista, tracte als malalts de manera freda, irònica, distanciada i cínica, i altres situacions per l'estil. Així, en la mateixa cadena (la veritat és que em complau, em relaxa utilitzar la paraula cadena en aquest context) s'alimenta aquest debat, i se'ns demana posició. A favor o en contra?
Bé, ahí vaig. Puc dir que m'és indiferent? ¿Puc dir que encara que em bombardegen diàriament amb els mètodes i amb el caràcter del protagonista de la sèrie (sembla que ha absorbit al mateix actor, que en les entrevistes ja "actua" com a House i parla com ell) no la veuré senzillament perquè no m'agrada? No l'odie, ni em sent ofés. La democràcia, encara que hi haja gent a la qual li moleste, està també per a això. I si un espectador vol veure eixe tipus de sèries, a mi no em molesta. Sempre i quan no passe de la ratlla en els comentaris sobre el color de la pell i altres, però per a això ja està la justícia. Jo ja em preocuparé per educar el meu fill en els valors que crega oportú, i us assegure que no seran ni la provocació com a sistema d'engrandir la riquesa personal ni la ironia i ni el cinisme per a distanciar-nos de la vida.
Ara va el segon dels debats que pretenen marejar, quan no aborregar. És el debat que una sèrie de persones públiques, alguns més que altres, treuen al carrer sobre si a Catalunya o a València hi ha dificultats per a publicar o per a estrenar una obra de teatre en castellà. Publicitat gratuïta. Naturalment que no hi ha dificultats, això és el que molesta. El que passa és que si denuncien una situació, encara que siga falsa, ja tenen uns minuts assegurats a la televisió, especialment a alguna. I mentre, a parlar de la teua obra de teatre, suposadament perseguida. Per a quan els espectadors hagen vist l'obra, i s'adonen que no tenia substància, ja han passat per "taquilla" i ja has cobrat. Negoci redó. I si pel mig has posat en dubte el treball de molta gent per estabilitzar la societat, per generar debat però en el respecte i en la tranquilitat, per facilitar la convivència, no importa. Tu ja has tret el rendiment.
Ara afegiré una tercera situació. És la relativa al fet que una xica haja estat desposseïda del seu títol de miss Cantàbria per haver sigut mare. Què us sembla? Edificant per a les noves generacions, veritat? Bé, veiem-ho des del punt de vista que plantege a l'inici. I si us dic que mentre debatem si ha de ser proclamada o no com a miss donem per bona una situació que, al meu parer, no hauríem d'acceptar? Perquè el debat per a mi no és si les bases són acceptables o discriminatòries, i per tant canviar-les. Per a mi el debat és que tot eixe tipus de concurs sobra d'una societat que es pretén moderna, equitativa, no discriminatòria, solidàriua, etc. Quin paper juguen en aquesta societat uns concursos on es tria la més atractiva? És un valor per ell mateix el físic? Podem comparar amb concursos on es prima les capacitats intel·lectuals, el servei a la humanitat, la defensa d'uns valors, etc? Pense que no, i crec que els concursos de bellesa haurien d'estar oblidats al calaix de les Barbies i els Kent. No es tracta que una mare puga ser bella. Evidentment, que ho és. Es tracta de mantindre una situació absurda, però absurda en la seua totalitat, des del cap fins als peus.
Bé, jo us dic: Ni m'importa House, ni els concursos de bellesa, ni els autors que per fer promoció parlen a la TV de debats oblidats, d'equips de futbol o de com fer una paella, etc. A mi, m'interessa la vida, i aquesta no és cap concurs. Si ho fos, declareu-me exclòs.