dimarts, de maig 12, 2009

Una mica més orfes

Avui, amb este comiat a Antonio Vega, us vull transmetre la meua tristesa només amb aquestes poques paraules. Avui pense que som una mica més orfes.

1 comentari:

Manel Alonso i Català ha dit...

Efectivament una mica més orfes.
Vaig començar a escoltar la veu i la música d'Antonio Vega abans que grabaren el seu primer disc i des d'aleshores he seguit la seua carrera i tinc uns quansts discs del seu grup, Nacha Pop, i d'ell en solitari en casa. Era un músic i un poeta amb una gran sensibilitat. Tenia la màgia d'aquells que saben el que volen dir i com el volen dir i ho feia d'una manera que t'arribava a l'ànima. Les seues cançons provocaven en mi la necessitat d'escriure poesia amb una guitarra, però em sabia maldestre amb ella a les mans i m'he ressignat a usar només paper i ploma.
Passarà aquesta vesprada la Xica d'ahir i no trobara a ningú guaitant per la finestra. Ara si que és massa tard per a compendre qualsevol cosa.
En el meu cap avui sonen les seues cançons una i altra vegada...