dimecres, d’octubre 18, 2006

Codi ètic de mínims del blogger (o Codi del blogger II) Traducció de l'anterior.

Pendents encara les conclusions del primer codi ètic que tan gentilment col·laboràreu a fer entre tots amb les vostres aportacions, se m'ha acudit una nova proposta, aquesta vegada en sentit invers a l'anterior. Si a l'altre codi la idea era trobar els límits dels articles de tot blogger "on comence la llibertat dels altres", és a dir, un codi ètic que protegís els drets de tots, ara la proposta és diferent. Pretenc trobar els límits irrenunciables del meu bloc, els mínims als quals ningú m'hauria de fer renunciar, les llibertats que ningú m'hauria de lesionar. Veiem-ho amb un exemple, tret de les recents festes de "moros i cristians" d'algunes poblacions valencianes i alacantines. Si les festes representen un combat històric, i no pretenen l'ofensa de cap col·lectiu (no pretenen, i no ofenen de fet), no hauria de ser un mínim que eixes festes es puguen continuar desenvolupant? Si algú no coneix la festa, aquesta conta amb desfilades de grups anomenats de "moros" (del llatí mauru, de Mauritània, i per extensió muslim) i de "cristians" que rivalitzen amb els seus vestits, els seus balls, etc. He sentit que en alguna de les festes, per tradició, es fa esclatar un cap del profeta amb petards. Els lectors de fora de la Comunitat Valenciana haurien de saber que ací fem figures i les cremem (i les anomenem falles) i ningú s'ofén per això, malgrat que la figura siga de Crist o de la Verge (com de fet alguna falla ha representat). Supose que allò del cabet anirà en la mateixa línia. Ací s'ha cremat la figura d'Aznar, la de Zapa, la de Soler (president del Valencia CF, que aquest sí que és sagrat), etc. Ningú de tots se n'ha queixat.
Bé, anem per faena, comence jo pels meus mínims:
-El blogger no ha de renunciar mai a l'expresió respectuosa de les seues idees.
-És rebutjable qualsevol intent de xantatge del tipus que siga (polític, econòmic, social) perquè un blogger modifique o elimine part o la totalitat del seu article o del seu blog.
- La censura, per definició, és rebutjable (sempre, segons el nostre entendre, que els articles entren en el marc de la legislació vigent). Dins de la censura, la versió més abominable és l'autocensura, castració de l'expressió normalment sota presions com ara la por.
- Conceptes com ara el de "bon gust" han de subjectar-se al criteri de l'autor de l'article. Si aquest considera que el seu blog respon en contingut, redacció, etc., a allò que vol expressar, qualsevol altre tipus de consideracions queden en segon pla, i s'entenen com pressions evitables de determinats col·lectius.
- La freqüència de publicació d'articles ha de quedar al criteri de l'autor, entenent també que els drets dels lectors que consumeixen els articles (disculpeu aquest terme tan ultraliberal) han de ser respectats. Ara bé, l'interés dels lectors ha de ser un incentiu, però mai una pressió.
Bé, fins ací ha arribat la meua imaginació. Perfa, completeu/modifiqueu/reescribiu aquest codi de mínims, si us sembla. Us ho agrairé.

3 comentaris:

pies diminutos ha dit...

Salva, no puc llegir la teua entrada amb tranquil.litat pq estic a la facultat i vaig ara a classe però promet fer-te una visita com es degut!

Salva Pérez ha dit...

Espere la teua visita i el teu comentari, que ja saps que valore molt. TAmbé tinc pendent escriure un article per defensar la meua idea del futbol com a esport ple de noblesa, eixa idea de què parlàrem en una ocasió. Fins ara.

Anònim ha dit...

Hola. Gracias por el comentario al meu blog. Sí, es lo que pasa: lo habitual es que la gente socialice sus problemas y privatice sus beneficios. La galaxia Gutenberg fue un paso de gigante de la Humanidad. Dentro de ella (aumento cuantitativo) lo fueron las ediciones baratas, libros de bolsillo, etc. Ahora, la ciberlectura es otro paso de gigante que no se va a detener por el hecho de que los libreros, los editores, los distribuidores, etc., se encuentren con que les pasa lo que nos pasa a todos permanentemente, esto es, que nos adaptamos o perecemos.

Curiosa idea esta del código ético del bloguero. Pero ¿cree Vd. que tiene mucho porvenir?

No me di cuenta del frío en la sala. Les pido mil perdones. Ni siquiera me fijé en los abrigos. Si me hubiera percatado, habría dicho algo. ¿Por qué no lo hicieron Vds.?

Salud.