diumenge, de novembre 05, 2006

Ciutadà Culpable

L'altre dia, mentre tornava d'una interessant xerrada que ens havia ofert Esperança Camps, vaig sentir una d'aquestes campanyes de la DGT, d'eixes que acaben confessant la seua incompetència amb un "No podemos conducir por ti", amb un cinisme que en qualsevol país civilitzat costaria el lloc de "treball" al "responsable".
Abans, però, volia dedicar unes paraules a la xerrada d'Esperança organitzada per l'editorial Bromera. Destacà, al meu entendre, per la seua lucidesa i la seua proximitat a l'hora de parlar. Sincera, convidà al debat sobre el que és ficció i és realitat en la novel·la i en la vida, i en cap moment s'amagà de les preguntes del públic, interessat com estava en la seua faceta d'escriptora i de periodista. Sense dubte el seu treball en tots dos àmbits sí són el camí per dignificar la nostra cultura.
Bé, al que anava, que era la campanya "no podemos conducir por ti". Em sembla una mostra molt gran d'inoperància, inutilitat i cinisme, molt en la línia de la societat actual, tan hipòcrita en les seues coses. Anem per parts. La primera de les qüestions que volia aclarir és que no pretenc atacar al partit del govern, ja que la situació és heretada de fa molts i molts governs. La situació és la de culpabilitzar el ciutadà. Veiem-ho:
- Campanya per a estalviar aigua: veiem tres xiques que fan broma en una sala de bany, i acaben (les molt insolidàries, les autèntiques culpables que no hi haja aigua ni ploga!!!) per tirar un paperet a la cisterna de bany, i no a la paperera. Si tots férem això...
- Campanya per a evitar accidents de tràfic. Conductors que no duen cinturó de seguretat, i això els acaba per costar la vida. La DGT (segons ells) no pot fer res per evitar estes morts.
-Campanya per a estalviar llum (crec). "Tal vez usted puede pagarlo, pero España no puede (no sé si correspon el lema). Una altra anècdota: este estiu m'arribà una factura de 480 € de llum. Després de telefonar per aclarir el fet, era un error de lectura del treballador subsubsubcontractat. La gràcia del fet és que entre els 480 de la factura hi havia uns 30 de multa per consumir en excés. Imagineu situació semblant? Us propose un exemple: és com si el camell que distribueix la droga als drogoaddictes els pujara el preu sota l'argument que no és bo per a la salut un consum excessiu. Distribueixen, cobren la llum i damunt multa si consumeixes massa el producte que distribueixen. És increïble.
En definitiva, està traslladant-se bastardament la responsabilitat al ciutadà. Però, és responsable el ciutadà? Posem-ho en xifres: quan costa que els ciutadans malbaraten l'aigua i quan costa que els diversos governs no posen mitjans per evitar els malbarataments? (no em referisc, quan dic mitjans, a tirar-me la culpa a mi, sinó a evitar els milions de fuites que hi ha, a regular el reg dels jardins segons ploga o no, les aixetes públiques sistemàticament trencades i amb dies sencers corrent aigua ...
Quan costa que jo balafie la llum? Tant com costa (percentualment, clar) que els fanals que hi ha al meu poble estiguen molts dies en marxa a les 12 del matí? TAnt com costa uns espectacles de festes al meu poble amb focus i focus de llum? Us contaré una anècdota. Fa poc aní a l'ajuntament del meu poble per avisar que hi havia barris sencers amb els fanals en marxa. Un amable funcionari em va dir que no em preocupés, que sols seria en un carrer, perquè estarien arreglant algun d'ells i l'encenien per veure quin anava i quin no (recordeu l'acudit del boig que avisa quan va l'intermitent, ara sí, ara no? Doncs això). Després d'aquesta estúpida explicació, em va acomiadar amb condescendència, com dient: estos ciutadans, és que són babaus. Vaig seguir el meu passeig i vaig observar com era mig poble el que patia eixa lluminositat (la del fanal, evidentment no la del funcionari). Jo us dic: quant de temps em costaria gastar tanta llum a mi com gastà eixe dia el meu ajuntament?
No pot conduir per mi. Però pot arreglar les carreteres, dic jo. Por canviar els senyals que estan trencats. Pot fer campanyes per ajudar que la gent veja la Guàrdia Civil no com un "Ogro" sinó com un cos al servei de la gent; pot pagar-los el sou que toca (us pose un exemple: si eixa guàrdia civil haguera llevat el carnet a un jove estúpid que anava a 200 km. per hora i que quasi em mata, hauria estat tan "ogro"?) Jo hagués agraït eixa intervenció (com agraisc als membres de la Benemèrita de Picassent el dia que em tragueren amb el meu cotxe d'un barranc). Recorde paraules d'eixe director general dient fa dos estius: "así el que vea a la Guàrdia Civil (i haja comés una infracció, supose) diga: "la he cagao"". Sense comentaris.
No podem conduir per tu? Escolta, doncs si tot el que ha de fer el "responsable" (se'n diu Pere Navarro, crec) és dir això, que em tornen els diners que costa el seu càrrec i el seu assessor d'imatge (aquest no serà car), que per a tirar-me les culpes ja ho sé fer jo. Per a això no cal cap responsable. Cal consciència. I aquesta neix fruit de l'educació, de la cultura, etc. No us resulta curiós que siguen els aspectes que més diners necessiten (educació, cultura) els perden per aquestes campanyes? Simptomàtic.

8 comentaris:

pies diminutos ha dit...

Molt bon article, Salva, on toques diferents "punts dèbils" d'aquesta societat.

La culpabilitat? Bé, està clar que no ens pertany sols al ciutadans concrets, però jo tampoc em lleve les puses per el que em toca... podria fer més per estalviar aigua, jo, com a Puri Garcia? Clar, per supost i hauria de fer-ho. Però és cert que utilitzant, diverses estratègies i mecanismes, els governs són capaços de canviar molt la situació actual de malbaratament d'aigua (per exemple, en lloc d'una piscina per xalet, una per a un grup de 10 o 12 xalets, etc.) En fi, que la culpa es compartida, crec.

El tema dels accidents és el que més em trau de les caselles... les campanyes em pareixen d'una hipocresia terrible. "Conduce despacio, conduce despacio", que nosaltres t'oferirem cotxes que poden alcançar els 260 km/h... no ho puc entendre! No és més fàcil crear cotxes incapaços d'aplegar a ixes velocitats, amb un tope de 130 com a molt? I mil i mil coses més... En fi, que aquesta setmana han mort dos xavals del meu poble amb la moto i estic un poc calenta amb el tema dels accidents... no fem cas fins que ens toca, què trist!

Salva Pérez ha dit...

Anem a veure: jo no pretenc defugir la responsabilitat del ciutadà. El que demane és que s'aclarim sobre les tasques de cadascú. Vull dir, el màxim directiu, en aquest cas, de la DGT, o les altres administracions, tot el que pot fer és dir que no pot fer res, que ho he de fer jo? Doncs ell per què cobra?
No crec que la seua tasca siga imposar la fabricació de cotxes amb limitador. Tampoc és això. A més, sempre he pensat que poden haver excepcions que poden salvar vides (si la teua vida corre perill, pots o no pots passar de 120???) No ho sé. El que sí sé és que no estic gens d'acord amb eixa cultura bastarda del proteccionisme i el ultraliberalisme, en que hi ha estat per a sagnar a impostos però no hi ha estat per a invertir-los en tasques socials. No vull fer demagògia, però podem preguntar als gallegs què pensen de tots els anys que han hagut de patir una carretera perillosíssima a partir del poble de Benavente. Sembla que ara s'ha arreglat per fi. També podem preguntar a la Benemèrita què els sembla cobrar menys per la mateixa tasca que altres cosos, què els sembla que ningú es preocupe per difondre totes les funcions d'ajuda al ciutadà que fan, i que són moltíssim (entre altres, treure gent dels barrancs, però també intentar impedir que gent borratxa agafe el cotxe).
Sí poden fer coses, els Pere Navarro de torn, i la resta de directius de DGT, i altres. La primera que poden fer és ser honestos i deixar el lloc a una altra persona a qui sí preocupe el ciutadà.

pies diminutos ha dit...

Està bé, Salva, ja t'he entés millor! I sí, és veritat que estem mantenint a un tio per a que ens diga que no pot fer res per nosaltres... és molt fort!

De totes les maneres, continue pensant que un cotxe sense límits de velocitat és una màquina de matar i que per cada accident que provoca esta "qüalitat" dels vehícles, la proporció dels que podríen tenir lloc per no poder anar a més de 130 és tan petita que més valdria el limitar els cotxes. No sé...

Salva Pérez ha dit...

Amiga meua, jo continue en les meues, és a dir, disculpant l'instrument i responsabilitzant la mà humana. Que els cotxes agafen o no més de 120 no estalviarà accidents. Els estalviarà una política adequada d'educació, o com diuen ara els moderns de la SER, fent pedagogia. És la persona la que decideix, la que va a 50 o a 200, i si els limites la velocitat, ja trobaran un altre sistema de posar en perill la vida dels altres. Què faràs, prohibir per sistema? PEr exemple, com que hi ha gent que condueix borratxa, prohibim l'alcohol. Continue pensant que la solució és ensenyar (no sols des de les escoles, sinó especialment des de casa)

pies diminutos ha dit...

Evidentement, Salva, evidentment la solució és ensenyar, i jo estic amb ixa idea, i aprenc, i tracte d'ensenyar als meus en la meua mesura.

Però com bé saps, de moment, els que tenim ixes intencions i disposicions som els menys, i els més, els altres, els cerrils o els anacrònics. I mentre aquests siguen els que conviuen amb mi, m'estime més prohibir que confiar en que aquesta gent tindra en compte la meua vida i la de la gent que vull.

Per ara, falla el sistema educatiu, i si damunt de que falla aquesta base, fallen les prohibicions i les lleis, en fi, escapem a correr...

Però, obviament, aquesta és la meua idea, tan acceptable o no com un altra. Salutacions!

Salva Pérez ha dit...

I jo, com sempre, t'agraesc que l'aportes, la teua opinió, siga o no diferent de la meua. I et convide sempre a exposar-la, ja que la meua idea del blog és la d'un espai d'on puga néixer el debat d'idees.
Gràcies novament per col·laborar, amiga.
Una abraçada.

pies diminutos ha dit...

Gràcies a tu, Salva, és un plaer vindre per ací, jo ho saps. Besos i seguim en contacte!

Anònim ha dit...

NO! yo no estalvie l'aigua, ni la llum:
PRIMER. He vist com les terres de secà se trasformaven en grans extensions de taronjars, com el desert almeriense i murcia es convertien en mars de plastic necesitats d'aigua, com les urbanitzacions van acompanyades del camp de golf y de piscina. Conec mes de 20 pous que s'han secat a la comunitat... I les administracions ho han permes.No pense estalviar ni una goteta d'aigua per a que cuatre imbecils jugen a golf (hi han alternatives al turisme menys cares i menys elitistes que el golf) o tinguen una piscina privada.
SEGON. He vist la contaminacio luminica de la meua ciutat (Valencia), exajerades il.luminacions al carrer en festes, fanals amb 9 groses bombilles il.luminant els carrers (un fanal d'eixos gasta mes en una nit que jo en una setmana). No pense estalviar ni un segon de llum per a que la meua ciutat estiga preciosament il.luminada a les 4 del mati.
Per que es millor clavar impostos al poble que prohibir mes camps de golf?

perdoneu si el meu valencia escrit no es correcte.