divendres, de novembre 24, 2006

Debats estèrils ("A río revuelto", guanys dels de sempre)


Sempre m'ha cridat l'atenció els debats estèrils que apareixen sovint en moments determinats. Estic referint-me a eixos temes que, sense que jo tinga notícia (i crec que ningú no la tenim), passen a ocupar els primers llocs en debats, tertúlies, converses. Us posaré un exemple: fa pocs anys recorde que es va generar un debat al voltant de la reducció del nombre d'espermatozous de l'home modern des de feia uns anys. La notícia en sí no em sembla preocupant (ja que en cap moment no s'afirma que eixa reducció comporte cap conseqüència en la reproducció), però sí em semblava simptomàtic.

Recentment hem tingut mostres dels mateixos debats estèrils (potser no siga la paraula més adequada, però no tinc més temps del que hi ha). Vull destacar un parell: d'una banda el conegut "Amo a Laura, pero esperaré hasta el matrimonio", en què uns joves cantaven el seu ideari respecte a anar al matrimoni sense haver tingut relacions sexuals. D'una altra banda (i crec que per la mateixa empresa de publicitat), la polèmica (pense que era el que es pretenia) sobre el suposat robatori del seient de Zapatero en el Congrés per reivindicar un repartiment millor dels béns dels altres.

Ací anem. Per què, de tant en tant, apareixen eixos temes? Són temes amb contingut? Vull dir, realment "toca ara" (la frase és de Jordi Pujol) ocupar pàgines, converses, etc. amb aquestes tonteries? Diria que la intenció és distreure. Vaja, mentre em preocupe perquè la quantitat de "petits Salva" que viatgen és menor que la de l'home de les cavernes, o reivindique que els joves puguen triar lliurement la manera en què viuen les seues relacions, no m'adone que cada dia s'inverteix menys en cultura o les carreteres són pitjors. Però em sembla una explicació massa fàcil. Més aviat em sembla que tot camina en la direcció d'eixa publicitat estúpida que plena avui en dia la nostra vida. Em referisc a eixa manera de vendre'ns la moto que s'estila ara (entre altres) en que es disfressa que la primera obligació d'una empresa privada és fer guanyar diners als accionistes, sota l'aparença de ser una ONG. Recorde ara Benetton, i els seus anuncis "reivindicatius" a favor de la igualtat (també Cocacola, i moltes altres). No, ara no volen guanyar diners, volen que hi haja igualtat, que siguem més feliços, etc. La veritat és que no puc imaginar una reunió d'executius d'una d'aquestes empreses dient que el que els importa no és guanyar diners sinó lluitar per la igualtat de drets.

I en eixe camí pense que estan eixos debats. Mentre parle de Laura, algú (pense que molts) s'adonarà que vull promocionar una cadena de televisió (que no tinc sentit que es caracteritze per la seua lluita a favor del progrés). Furte (o simule que furte) un seient i de camí tots s'escandalitzen i parlen. Que parlen de tu encara que siga malament, deuen pensar.

Bé, jo personalment ja estic fart. Que no em venguen la moto. Si vull beure un refresc, que no em diguen que em farà feliç. No vull creure que comprant la roba a una tenda tornaré a ser jove, que no vull que em torne a eixir el terrible acne. Que vull que la publicitat m'enganye el mínim possible, o si no, aquest món de simulacre que deia Baudrillard acabarà per ser una representació buida, o una gàbia de guineus. Que tinguem clar que a determinades empreses els importa ben poc la igualtat (si no ho creieu, busqueu informació dels diners que dediquen a causes humanitàries, i dels diners que guanyen fent-nos creure que es preocupen).

I que no estime a Laura, ni m'esperaré. I si fóra el cas, a ningú no l'importa.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

hola amic. soc carles molt bon blogg. pero fica mes fotos.

pies diminutos ha dit...

Bon article, Salva, com sempre!
I jo que pense que ens fan parlar de Laura i del seient de ZP per a que no parlem d'altres coses més importants, com la carència de pisos de VPO per als joves o les llistes d'espera als hospitals públics, etc....

Anònim ha dit...

Salva, els teus teus textos estan plens de serietat i alhora sentit comú; estic molt sensibilitzat en els teus textos i crec que mentre llegeis els teus escrits un mon de serenitat se m'obri al meu alrededor, segueix aixina i felicitats per Ausiàs Josep!!
Firmat: SEguidor anònim

Salva Pérez ha dit...

Gràcies a tots per les vostres felicitacions. Seguidor anònim, t'ho agraesc, però haguera preferit saber qui eres (sovint els meus alumnes em fan bromes). En qualsevol cas, gràcies també en nom d'Ausiàs Josep.