dissabte, de juny 10, 2006

Contra l'oblit

Ahir vaig llegir la notícia: Condemna als ferrocarrils francesos pel "trasllat" (el subratllat és nostre) de dos jueus en 1944. És una notícia que m'ha omplert d'esperança (parlar ací d'alegria em semblaria frívol). Reconéixer les responsabilitats, lluitar contra l'oblit, no em sembla negatiu. El perdó, per a qui haja de perdonar, per a qui vulga perdonar, entenc que passa primer pel penediment dels ofensors. No sóc partidari del revengisme, però menys encara de les lleis de "punt final". El somriure dels fills d'una d'eixes víctimes "traslladades" ens reconforta a cadascun de nosaltres. És la veritat la que ens farà lliures.
Al mateix temps, també he llegit algunes de les preguntes que Benet XVIé es feia en visitar Auschwitz. Malgrat tot jo no em pregunte el mateix. Vull fer extensiva la seua pregunta: com el permetérem, aleshores, l'ascens del nazisme? Com el permetem ara?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Here are some links that I believe will be interested