dissabte, de juny 17, 2006

Setmana sense TV

Ahir reflexionava sobre la setmana sense televisió que em deia un alumne (Òscar Navarro, el meu amic i company) que s'havia fet darrerament a un país europeu, de la qual jo no havia sentit cap comentari. I no sé si darrerament tot em sembla malament, o tinc ganes de dur la contrària, però fins i tot eixa iniciativa em semblava negativa.
I algú que em llija es preguntarà per què. És dolent no veure la televisió una setmana? Jo us respondria que en termes generals, és tan dolent com veure-la, o fins i tot pitjor. Quina intenció té passar la setmana (o el dia, ja us dic que desconec els termes) sense la televisió? Tindre més ganes de veure-la, una vegada passada la setmaneta sabàtica? Incentivar la comunicació entre els telespectadors, ara sense excuses para iniciar una conversa? Adonar-se que vivim a un món sense comunicació? Que la gent compre el periòdic?
Però, què pretenc? Defendre el mitjà? Recorde haver sentit ma germana utilitzar l'expressió "caixa babaua" per a referir-s'hi. Jo, per la meua banda (i no sé si per moviment pendular de les generacions, o directament per oposar-me a tot), sempre he vist en l'aparell infinites possibilitats, i no totes dolentes. Perquè, quin motiu hi ha per culpar al mitjà? En principi, la televisió, com qualsevol instrument, és neutra, ni bona ni dolenta, com el ganivet, que serveix per a menjar però també per a altres usos pitjors. És la mà la que decideix. Depén sempre de l'ús que se li done.
Atenció, ací volem fer una anotació. L'instrument és neutre, però no volem caure en el relativisme tan de moda de fa alguna dècada dels que volem que tot siga discutible per a poder gitar-se amb la dona del veí. Hi ha accions bones i accions dolentes, usos bons i usos dolents, de manera intrínseca i universal. Indiscutiblement Hitler cometé crims contra la humanitat, i va fer accions dolentes. Per contra, tot el món hauria d'estar d'acord en què fer desaparèixer la fam al món seria una acció bona.
Arribats a aquest punt, és la televisió dolenta? No, en la meua opinió. Si s'admeten determinades observacions, naturalment. Per exemple, no em sembla adequat passar la vesprada veient la televisió, especialment si això substitueix la conversa entre els membres de la família. Sempre preferiré la conversa, entre la família o la comunitat, bàsicament per la proximitat i perquè això enriqueix -amb el diàleg, amb la possibilitat que et contesten- la comunicació. No em sembla adequat que un menor veja programes no aptes (digueu-me timorat, però no li trobe trellat a que una persona que està formant la seua capacitat per decidir es veja influït per alguns programes en què té més raó qui més crida i/o més insulta). Però, no és positiu que puga passar un temps acordat veient un programa del que puga aprendre algun ensenyament positiu? Una persona ha de parlar, ha de llegir, ha d'estudiar, ha de treballar, i, si ho estima oportú, ha de veure la televisió. Amb la televisió es pot aprendre, naturalment. Però de la mateixa manera que un llibre no pot substituir-la, tampoc ella pot canviar-se per aquell, ni tots dos pel contacte amb els teus, etc. Cada cosa en la seua justa mesura. Però primer treballem per construir un criteri per decidir què és bo i què és dolent, abans d'admetre que un altre ens diga el que ens convé, siga la televisió o siga el periòdic. Informació, informació i informació.

3 comentaris:

Mora-Fandos ha dit...

Totalment d'acord. El mitjà és neutre, peró hem de pensar qué és limitat. Pense que molts problemes venen de deman-li qué ens done coses que no pot: sentit de la vida, saviesa, Déu, la raó, bona conciència, diners... Que jo sàpiga, totes aquestes coses ven amb estudi, treball, i molt, i no en seguida. Tenim la cordura per a poder utilitzar-la?

Salva Pérez ha dit...

Evidentment, la cordura no ve ella motu proprio. Eixa cordura, eixe criteri és el que demane que es conree. Lamentablement, estem d'acord en què la societat (només ens hem de fixar en determinats projectes actuals, gran s i mi tjans) no busca donar possibilitat per tindre criteri, sinó més aviat perdre'l.

Anònim ha dit...

Here are some links that I believe will be interested