A por ellos!!!

Digueu-me, si us ve de grat, pusil·lànime. Malgrat això, jo persistisc a pensar el mateix. Penseu, si voleu, que li vull treure punta al que no la té. Tot i això, jo sostinc la meua opinió. I és que fa temps que pense que l'esport, o millor dit, la visió de l'esport que es dóna actualment, fa cert tuf a tot el que no hauria de ser. Perquè l'esport, amics meus, ha estat sempre superació, esforç, però des del respecte, des de la neta competència entre dos (o més) iguals. I fa temps que observe que eixe respecte, eixa competència, ha estat substituïda per un altre tipus d'ideals. O és que ningú opina amb mi que l'ús de determinades paraules clarament bèl·liques no deixen lloc, perquè no el poden deixar, a cap tipus de sana competició?
Aclarim primer de què estem parlant, a partir del que no estem parlant. Vull dir que ací no parlem de l'aparició del fenòmen del dopatge en molts dels àmbits de l'esport (no és això causa, és efecte del que estem parlant, i respon al desig d'enganyar, no és diferent de altres estafes). No, companys, no és això. Estem referint-nos al canvi que s'està produint, principalment als mitjans de comunicació, a l'hora de tractar els temes esportius. I és que algú recorda algun dels ideals amb què nasqué l'esport??? Què se n'ha fet, del "que guanye el millor"??? Contràriament, la imparcialitat que s'hauria de suposar quan es tracten les notícies de l'esport ha estat substituïda no ja per parcialitat, sinó fins i tot per una posició combativa, deliberadament ofensiva. No estem referint-nos al fet de descriure determinades accions dels esports amb termes com ara "atac", perquè entenem que s'utilitzen per oposició a "defensa". No, parlem de tota la "munició" amb que se'ns adoctrina per tal de considerar el contrari un enemic, no un competidor. A quina intenció respon, si no, paraules com ara "Armada espanyola", "fúria espanyola" (atenció, no vull obrir el debat del nacionalisme, però és simptomàtic), "a por ellos", "passar per damunt"? "Passar per damunt" vol dir una altra cosa que "trepitjar"? I realment volem que l'ideal de l'esport que han d'heretar els nostres fills siga el de "trepitjar l'enemic"?
Jo, vertaderament, no vull que el meu fill aprenga eixa visió. I preferiria educar-lo en el sentit que en l'esport, pot guanyar qualsevol dels dos (o més) persones o equips que juguen (jugar, millor que enfrontar-se). I voldria que quan veu les notícies sobre l'esport, gaudira de la visió de persones esforçades, competitives, respectuoses, "esportives". I que guanye Federer o Nadal, que això ja és una altra cosa. Entenc que determinats mitjans privats i alguns de públics (hi ha alguna cadena que sens dubte és la primera en aquesta "batalla") vulguen adornar les notícies amb la bijuteria de sempre, la de considerar que sempre és millor que guanyen "els nostres". Alguns, però, continuem preferint que guanye qui ho meresca. I que ho faça amb netedat, amb esforç, amb un cos sa en una ment sana. I batalles, i guerres, les de flors.